BaBloc

Doncs sí, tan fàcil com això. No vull fotre l'ou mai més. Pots fer el donatiu al següent número de compte:

2100 0147 06 01 01340415

Gràcies.

Concretament de l'octubre del 2011, i és un mail meu de fa poc més d'un any dirigit al jo del futur, és a dir, el d'ara.

He agafat per costum crear futurs esdeveniments al meu calendari de Google on hi explico el que es diu que passarà per aquella data. El calendari es diu futurologia i el podeu veure aquí, és public:

http://www.google.com/calendar/embed?src=aDJ1bjg3aXJkYXJzZnZ0NGF0Zm1mNWpoaWdAZ3JvdXAuY2FsZW5kYXIuZ29vZ2xlLmNvbQ

I si el voleu posar al vostre propi calendari, afegiu aquesta adre?a en format ical:

https://www.google.com/calendar/ical/h2un87irdarsfvt4atfmf5jhig%40group.calendar.google.com/public/basic.ics

Així per exemple, el 2061 (si encara visc) rebré un correu del 2013 que m'informarà del que deien que passaria l'any 2060. I segons la BBC diuen que el 2060 s'haurà creat una base humana a Mart.

Trobo que és un exercici for?a interessant, el saber el que pensaven que passaria la gent de fa 50 anys en la data actual i comprovar el grau d'aproximació que en van fer.

El mail que he rebut del passat és aquest:


http://matadornetwork.com/life/24-incredible-new-technologies-youll-see-by-2021/

2012

Ultrabooks ? The last two years have been all about the tablet. Laptops, with their “untouchable” screens, have yet to match any tablet’s featherweight portability and zippy response times. However, by next year, ultraportable notebooks?Ultrabooks?will finally be available for under $1000, bringing a complete computing experience into areas of life which, until now, have only been partially filled by smaller technologies such as tablets and smartphones. They weigh around three pounds, measure less than an inch thick, and the hard drives are flash-based, which means they’ll have no moving parts, delivering zippy-quick startups and load times.

The Mars Science Laboratory ? By August 2012, the next mission to Mars will reach the Martian surface with a new rover named Curiosity focusing on whether Mars could ever have supported life, and whether it might be able to in the future. Curiosity will be more than 5 times larger than the previous Mars rover, and the mission will cost around $2.3 billion ? or just about one and a half New Yankee Stadiums.

The Brain Cap, from U of Maryland.

The paralyzed will walk. But, perhaps not in the way that you’d imagine. Using a machine-brain interface, researchers are making it possible for otherwise paralyzed humans to control neuroprostheses?essentially mechanical limbs that respond to human thought?allowing them to walk and regain bodily control. The same systems are also being developed for the military, which one can only assume means this project won’t flounder due to a lack of funding.

Què us sembla? No anaven gaire errats fa 1 any. La Curiosity és a Mart, els ultrabooks existeixen a menys de 1000$ i hi ha màquines per caminar, encara que no a l'abast de tothom.

M'he trobat força vegades amb que he de buscar per internet una estelada per fer algun muntatge.
Cansat d'això, m'he posat en mode creatiu com poques vegades i m'he tret del barret un "Creador d'estelades".
Serà una eina en constant evolució, però ja apunta maneres:

http://www.jordibabot.com/creador_estelades

Hi ha un grup al Facebook (https://www.facebook.com/groups/144970395596912/) on els usuaris pengen molt sovint les incidències que van trobant conduint per la tan criticada carretera de la vergonya (en minúscules tota ella, no es mereix més). Avisen d'accidents, senglars, obres, controls... i en general de qualsevol incidència que hi hagi.

El grup pertany a la Plataforma Carretera de la Vergonya, el qual va ser prou actiu durant uns mesos com per posar el problema que suposa circular-hi a les portades dels principals diaris gironins.

Com que no m'agrada tenir el Facebook al mòbil, vaig decidir buscar alguna manera de posar aquests avisos al meu mòbil Android. Amb Iphone no en tinc ni idea de com es faria, però suposo que hi ha també alguna manera.

Es veu així:

El que cal fer doncs és baixar-se des del Google Play un programa que ho permet. Es diu "Sparse rss" i és gratis:
https://play.google.com/store/apps/details?id=de.shandschuh.sparserss&hl=ca

Llavors el programa s'ha de configurar dient-li que volem veure els missatges del grup del facebook de la Plataforma Carretera de la Vergonya. Per fer-ho entrem al programa i cliquem al menú "Add feed" (afegeix font)
Al camp URL hi posarem: https://facebook-rss.herokuapp.com/rss/144970395596912
i al camp Title hi podem posar: Avisos carretera de la vergonya

Una vegada afegida la font d'on surten els missatges al programa, ens caldrà afegir l'Eina (widget) a l'escriptori, per tal de veure els avisos a l'escriptori del mòbil.

Per fer-ho deixem apretat el dit al lloc on vulgueu de l'escriptori del mòbil fins que aparegui l'opció: "Afegeix a l'escriptori". Seleccionem "Estris" i llavors el programa que ens hem baixat "Sparse RSS".

Aquí podem configurar com veurem els avisos. Seleccionem òbviament la font (feed) que hem creat "Avisos carretera de la vergonya" i llestos.

El programa també permet enviar notificacions. Així cada cop que algú escriu un avís el mòbil t'avisarà.

Aprofito per demanar a tothom qui no hi sigui i que transiti sovint per aquesta carretera que s'afegeixi al grup del Facebook. Trobo que si ens hi posem tots podrem fins i tot circular per aquesta carretera més segurs!

Aquí el web de la Plataforma (veig que no funciona)

Aquest escrit havia quedat al calaix de sastre, no sé per què! Que aprofiti.

(Article que sortirà a la pròxima revista "Batall", del Grup Excursionista Amerenc Esquelles)

Excursió a la Punta Alta (Vall de Boí):

De tant en tant de les nits de lucidesa a Can Franco se n’extreuen coses positives. Va ser en una d’aquestes llargues vetllades nocturnes que alguns membres de l’extint Grup Esquelles Jove -ja fa més de 12 anys- vam posar data per a recordar vells temps i fer una “excursioneta” un pèl més adulta que les d’abans. Tan adulta com fer un 3000, altura a la qual mai vam arribar quan érem els Esquelles Jove -i que molts dels lectors del Batall deuen haver assolit fa temps segurament-. Suposo que les “nits salseteres” van contribuir a que mai ens animéssim del tot a assolir tal fita...

El guia espiritual de l’expedició va ser -com no podia ser d’altra manera- el gurú del muntanyisme i ex-monitor esquella-jovenc Ramon Tarrés. Ell va ser el creador d’una llista de coses imprescindibles per als que ja havíem oblidat com fer una autèntica maleta excursionista, on hi apareixien per primera vegada frontals, grampons, samarretes tèrmiques, pantalons NO texans, bastons de caminar... coses que fins fa poc un servidor creia que només les utilitzaba l’Edurne Pasaban.

Després d’unes quantes compres d’última hora al Decathlon -barretes energètiques incloses- tot era a punt. Ens acompanyaria en Ramon2 (Ramon del Molino), un company d’aventures d’en Ramon1, la qual cosa feia pressagiar una marxa accelerada talment com si la BSO hagués de ser la de “The Ramones”. Així el grup el formàvem l’Albert “el Resbalador” Blanch, la Roser galtes vermelles Vidal, la Núria sense xiruques Sitjà, en Josep GPS Tràfach, els 2 Ramons de Celrà i jo mateix.

Les previsions pel cap de setmana del 3 i el 4 de juliol éren força dolentes i s’esperaven -tal com sempre diuen- “ruixats diversos i tempestes locals als Pirineus”. Bé, ja només baixar del cotxe va començar a ruinejar i alguns ja ens vèiem tornant l’endemà amb la cua entre-cames. No obstant, aquella pluja pixanera ens va ajudar a fer més fresca la caminada fins al Refugi de Ventosa i Calvell.

El Refugi és cosa fina. Amb un paisatge idíl·lic, amb l’estany negre als seus peus i envoltat de tots els pics més alts de la contrada, fa que la vista des de qualsevol de les seves finestres sigui un quadre digne d’emmarcar. Menció a part per la qualitat del menjar. L’amanida amb herbes de la zona -dels plats més sorprenents que he menjat últimament-, i una bona sopa de peix a aquelles altures van fer pair millor la retransmissió via ràdio -i posterior resultat- del partit Paraguay VS Espanya.

Sorprenentment, aquell xim-xim del dia anterior -i algun tro nocturn barrejat amb els roncs d’algun desaprensiu del refugi- va donar pas a un dia esplèndid. Ni rastre de “tempestes locals” com va dir en Tomàs moltbonanit Molina. Això sí, les nevades d’aquest hivern van fer que en força ocasions haguéssim de saltar els torrents d’aigua de desglaç que a cada moment s’anaven interposant en el nostre camí, i val a dir que en alguns moments alguns vam -sí, és en primera persona- estar a punt de fer un ràfting improvitzat de tornada cap al refugi.

Salvats els obstacles i amb alguna que altra mullena de sabata, començava l’episodi de pujada. Alguns vam descobrir les bondats dels pals per caminar just aquí. Poder “remar” a cada passa la veritat és que ajuda força a pujar més descarregat de cames. Els portadors de GPS i altímetre ens anaven informant cada cert temps dels metres haguts i per haver, a mode de caminada 2.0. S’acostava el que seria la gran novetat per alguns de nosaltres en una sortida excursionista, els grampons.

No havíem fet ni 100 metres per la neu que a l’Albert ja li va donar per fer patinatge artístic cap avall. Just es va frenar quan començava una pendent forta que potser alguna estripada de roba -per no dir d’ungles- li hagués costat. Això ens va fer anar més amb compte per més endavant, ja que les pujades que vam haver de fer eren prou empinades. Després de sortejar algun esboranc pel camí equivocat i de contemplar alguna imatge del pal “Al filo de lo imposible”-amb la Roser encordada i tot- vam arribar al cim, i amb això ja puc dir que realment la Punta, d’Alta ho és força. 3014 metres de muntanya, que s’alcen enfront de tota la immensitat dels Pirineus, amb l’Aneto a l’Oest i una vista espectacular de part dels llacs i racons del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Uns metres que comporten, com és tradició en els Esquelles, 3 ampolles de cava en algun futur sopar d’expedició per celebrar-ho.

El vídeo de l’excursió -no espereu gran cosa- el podeu trobar a Yotube buscant: “Punta Alta juliol 2010”.

Jordi “el reporter” Babot

Un altre post que estava pendent, no sé per què.

Gràcies a en Cesc

Avui us porto "el Salarímetre", una eina per comparar el sou que cobres amb el de diferents polítics i esportistes. S'accepten suggerències (via twitter millor) o a jordibabot@gmail.com

http://www.jordibabot.com/salarimetre